Victimisme

En el post del passat dimecres amb el títol No els hi facis el joc ja vaig deixar constància de la meva total oposició a les bretolades i als actes vandàlics contra qualsevol membre del PP, seu del PP o comerç. Bretolades que no tenen res a veure amb l’esperit de protesta pacífica que ha inundat els carrers del nostre país per cridar: No a la Guerra.

Com era d’esperar, el PP s’ha aferrat i magnificat aquestes anecdòtiques bretolades per intentar desviar el debat i alhora desmovilitzar i criminalitzar el moviment pacifista en contra de la guerra. Sortosament no ho han aconseguit!!!

En tot cas caldria recordar als senyors del PP que són víctimes de la seves pròpies decisions, doncs han estat ells els qui han donat suport a una guerra il•legal malgrat l’oposició del 91% dels ciutadans de l’Estat espanyol -segons dades de la darrera enquesta del CIS-, situant-se així al marge de la majoria de l’opinió pública.

Les veritables víctimes no són ells, ni molt menys. Les veritables víctimes són aquells civils que han de viure sota una pluja de bombes amb el neguit de no saber si demà estaran vius o encara tindran la seva casa dempeus. Ells si que són víctimes d’aquest conflicte no pas vostès.

Fundamentalistes

El reportatge d’avui del programa 30 minuts amb el títol ”Déu beneeixi a Amèrica” posa de relleu l’existència en la societat americana d’amplis sectors fundamentalistes cristians de caràcter ultraconservador i patriòtic. Curiosament, George W. Bush i d’altres membres del seu govern en formen part d’aquests grups.

Els fundamentalistes cristians són en realitat tan perillosos i intolerants com ho poden ser els fundamentalistes de l’islam amb els que pensen i actuen de forma diferent a ells. I com a fundamentalistes comparteixen una visió del món i de la societat semblant, és a dir, supeditada a una interpretació rígida i arcaica de les seves respectives religions; la legitimització de la guerra en nom de Déu, ja sigui sota el nom de croada o de jihad (guerra santa); actuen en nom de Déu i, fins i tot, també tenen els seu propis màrtirs disposats a morir per la religió, ja sigui amb atacs suïcides contra l’infidel o atemptats contra hospitals on es pràctica l’avortament.

Tan allunyats... i tan propers!!!

Un projecte nacional desacomplexat

Ahir vaig tenir l’oportunitat de compartir taula amb Josep Lluís Carod-Rovira, secretari general i candidat a la Generalitat de Catalunya d’ERC, en un sopar organitzat pel Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.

Josep Lluís Carod-Rovira davant la perspectiva de què ERC sigui la tercera força política al Parlament de Catalunya, amb un major nombre de diputats que l’actual, i la clau de volta per a qualsevol aliança post-electoral, Carod-Rovira va plantejar que ERC només pactaria amb aquells que estiguessin al costat d’impulsar una veritable segona transició. Una segona transició que hauria de passar per l’aprovació d’un nou Estatut per a Catalunya sota la premissa que l’Estat espanyol reconegués a Catalunya com un Estat Lliure Associat.

Davant la pregunta de com pensava superar el difícil escull de Madrid, Carod-Rovira va dibuixar un futur escenari polític espanyol sense majories absolutes, fet que obligaria als dos partits majoritaris d’àmbit espanyol a cercar el suport d’altres forces polítiques per governar, fent valer la força negociadora dels partits polítics nacionalistes de les respectives nacionalitats històriques de l’Estat –BNG, EA, PNB, CiU...- per fer possible el nou model de relacions entre les nacionalitats històriques i l’Estat espanyol. Òbviament aquest acord tan sols el veia viable d’assolir amb el PSOE de Zapatero, no descartant si s’arribava a un pacte a tenir, fins i tot, ministres catalans d’ERC en el nou Estat espanyol. Si finalment cap dels dos partits no s’avingués a l’acord, va plantejar obertament la convocatoria d’un referèndum a Catalunya per decidir lliurement el nostre futur.

Cinisme

Resulta realment cínic i grotesc que Aznar, durant la seva compareixença ahir al Ple del Congrés, defensés l’enviament de tropes espanyoles a l’Iraq apel•lant missions humanitàries. Amb quina legitimitat Aznar pot parlar d’accions humanitàries quan ell és un dels màxims defensors de la intervenció militar a l’Iraq??!!. Una guerra que ha causat ja multitud de morts, milers de ferits i importants danys econòmics –pèrdua de les seves llars i propietats- a víctimes innocents!!!

És grotesc que Aznar, amb les mans tacades de sang per la seva complicitat, tingui la barra de parlar de missions humanitàries quan ahir dos míssils van causar la mort de 14 i una trentena de ferits a Bagdad en una errada de les forces atacants nord-americanes i britàniques.

Amina segueix necessitant de la teva ajuda

Firma per acabar amb la lapidació i la pena de mort a Nigèria.

Una imatge val més que mil paraules

Tòpic però alhora realitat... sinó mireu el vídeo en el que es veu com un policia nacional d'anti-avalots colpeja gratuïtament amb la seva porra a una manifestant durant una manifestació en protesta per la Guerra d’Iraq a Madrid.

No els hi facis el joc

Criminalitzar l’ampli moviment social contra la guerra és un dels objectius del PP i desgraciadament alguns individus els hi fan el joc. Cal lamentar i desmarcar-se dels incidents ocorreguts ahir a Reus contra Alberto Fernández Díaz i avui a Barcelona amb petits actes de vandalisme contra diverses empreses, i intentar evitar-ne qualsevol nou incident en un futur.

No hem de caure en el seu joc. No hem de caure en el boicot sistemàtic als actes del PP no permetent-los fer ús del dret a la llibertat d’expressió. Hem de fer-nos valer per la força de la raó, dels arguments i de la paraula... mai per la força dels crits.

Ignorància

Em rebel•la, m’indigna, em repugna i m’entristeix la ignorància que manifesten alguns joves d’estètica “skin”, adolescents la majoria d’ells, al sumar-se sense cap mena de coneixement de causa a ideologies feixistes, xenòfobes i violentes.

Sense anar més lluny, dissabte al matí a Sant Feliu de Llobregat vaig creuar-me amb dos joves de 16 anys que parlaven entre ells amb to despectiu sobre una persona de raça negre mentre alçaven el braç a l’estil de la salutació feixista. El que en principi és un fet anecdòtic o casual no deixa de ser una petita senyal d’alerta i d’inquietud a tenir en compte per evitar futurs mals majors.

Memòria de “fast food”

En una època en la que els esdeveniments es succeeixen frenèticament marcats per l’actualitat mediàtica és fàcil caure en la memòria de “fast food”. Una memòria de curta volada, de consum ràpid que dura tan sols mentre l’esdeveniment de “moda” mediàtica és notícia.

Dissabte demanàvem la dimissió d’Aznar per haver-nos implicat en un guerra innecessària, absurda i il•legal..., però d’aquí a un any en el moment de les eleccions al Congrés dels Diputats ens recordàrem de la guerra de l’Iraq??!! Ens recordem ara del Pla Hidrològic Nacional, de la Vaga General o del Prestige??!! O ens recordem de la Guerra contra l’Afganistan o del conflicte de Txetxènia??!!.

Los lunes al sol

No fa ni 15 minuts que he acabat de veure la pel·lícula Los lunes al sol i només tinc una paraula al cap per definir-la: COLPIDORA.

Los lunes al sol és el reflex colpidor d’un drama social que per desgràcia no ens pot ser llunyà. Cada dia convivim amb ell i sovint sense parar esment, creient que això mai ens passarà als nostres coneguts, amics, familiars, a nosaltres... però no per això salvaguardats de què un dia el puguem patir en primera persona.

PSC i PP s'uneixen a l'Ajuntament de Barcelona per impedir la votació d'un text de suport a Egunkaria

Els grups municipals del PSC i del PP a l'Ajuntament de Barcelona han unit els vots divendres per impedir que passés a votació del plenari una declaració de grup presentada per Convergència i Unió relativa al tancament del diari basc Egunkaria. La proposta demanava que l'ajuntament aprovés una moció de suport a la premsa en llengua basca i que es comprometés a ajudar el diari que aviat posaran en marxa els treballadors d'Egunkaria, sense especificar-ne el nom.

Segons el reglament municipal, calia votar primer si la declaració era sotmesa a votació o no pel plenari. PP i PSC hi van votar en contra, mentre que el grup municipal d'ERC hi votava a favor i ICV s'hi abstenia. -Notícia extreta de l'Edició de Vilaweb (22/03/03)-

Una guerra il•legal

Més enllà del fet que qualsevol guerra per principis ètics i morals hauria de ser considerada il•legal, la guerra contra Iraq presenta també alguns punts foscos pel que fa a la seva legalitat. Sense ànim d’exhaustivitat apunto alguns arguments:

1.- El Concepte de Guerra Preventiva no està reconegut per la Llei Internacional i comporta una gran càrrega d’inseguretat jurídica, ja que a qui correspon la potestat de determinar si és just o injust un atac preventiu??!!

2.- Atac unilateral sense l’empara del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. L’atac a l’Iraq s’ha realitzat unilateralment prescindint de qualssevol resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides, doncs la majoria d’aquest apostava per seguir amb la tasca dels inspectors.

3.- Es vulnera el Principi d’innocència pel qual la càrrega de culpabilitat ha de recaure en el denunciant, és a dir, la part o subjecte denunciat no ha de demostrar la seva innocència sinó que l’acusador ha demostrar la culpabilitat de l'acusat. En el cas de l’Iraq no ha estat demostrat amb proves clares i contundents la tinença d’armes químiques de destrucció massiva.

4. - Divisió de poders. Tot sistema democràtic, com indica Montesquiu, es basa en la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) i durant aquest conflicte els EEUU, Gran Bretranya i Espanya han estat part, jutges i executors. El legislatiu –Consell de Seguretat- simplement l’han omitit.

Si algú té algun argument més per declarar aquesta injusta guerra il•legal agrairia que deixés constància en els comentaris.

Activisme electrònic per dir No a la Guerra
M'ha arribat a la bústia una de tantes iniciatives que circulen per la xarx@ per manifestar el nostre rebuig a la guerra. Aquesta consisteix en l'enviament d'un correu electrònic al defensor del poble. Podeu baixar-vos des d'aquí la carta a enviar.

Declaració Institucional de la Generalitat de Catalunya

Jordi Pujol com a president de la Generalitat de Catalunya també ha expressat en una declaració institucional el posicionament del nostre país en un conflicte que com a ciutadans del món no ens pot deixar indiferents. Podeu llegir des d'aquí la seva declaració institucional.

Curioses coincidències

Heu sentit les declaracions institucionals de George W. Bush i Saddam Hussein? Si és així, segur que us hauran sorprès las curioses coincidències en ambdós discursos: apelació al patriotisme, justificació de les respectives posicions segons criteris étics –defensa del bé enfront del mal-, petició de protecció a Déu... . Curioses coincidència, no creieu??!!

Cap dimissió a les files del PP

El PP en ple ha tancant files al costat d’Aznar en el conflicte d’Iraq. Aquesta actitud submisa, contrasta amb el que ha succeït a Gran Bretanya on 140 diputats laboristes han votat en contra del seu líder i primer ministre, Toni Blair, i tres membres del seu govern han dimitit (Robin Cook, John Baron i John Dehamp) pel seu suport als EEUU en el futur atac a l’Iraq.

Aquesta actitud ha estat interpretada pel PP com a senyal de fortalesa i d’unitat en les seves files, però en realitat amaga una falta de democràcia interna i de llibertat de pensament alarmants. No us resulta poc més que increïble què en les files d’un partit que s’autodefineix com democrata-cristià no hi hagi cap diputat ni membre del govern que es situï al costat de les tesis de Joan Pau II i en contra de la guerra??!!. També ells, en paraules de Joan Pau II, ”hauran de respondre de la guerra i de les seves víctimes innocents davant de Déu”.

Un mica d'humor

En moments de tensió sempre ajuda un toc d'humor i d'ironia. Us passo l'enllaç, facilitat per una companya de feina, d'un web americà amb curtmetratges de to satíric sobre l'actualitat més recent:Dontoons.com.

El vot no és un xec en blanc

Assistim atònits com el PP fent cas omís a l’opinió pública ha decidit unilateralment implicar a l’Estat espanyol en l’atac contra l’Iraq. És cert que gaudeixen d’una àmplia majoria al Parlament que els permet governar aplicant l’anomenat “rodillo parlamentario”. Però no és menys cert que l’àmplia majoria parlamentària no els legitima a governar d’esquena a la societat.

Un govern no pot ni hauria de governar d’esquena a la societat pel bé de la democràcia, perquè el vot no és un xec en blanc que autoritza al govern a fer el que vulgui durant els 4 anys de legislatura sense comptar amb l’opinió dels seus ciutadans.

Si volem avançar cap a societat plenament democràtica cal buscar mecanismes on la participació de la ciutadania en la vida política vagi més enllà que emetre un vot cada 4 anys per elegir els nostres representants. Cal cercar nous mecanismes de participació democràtica que possibilitin una major implicació del ciutadà en la vida política i alhora una regeneració de la classe política, pot ser l’expansió de les noves tecnologies i el vot electrònic ens obri una porta en un futur immediat.

No en el meu nom

Aznar pot estar content. Embogit pels seus aires imperials de grandesa ha situat l’Estat espanyol al costat dels països belicistes i al marge de la legalitat internacional, defensant un atac a l’Iraq sense necessitat d’una nova resolució del Consell de Seguretat de l’ONU.

Malgrat el paper de comparsa o “palafranero” que tindrà l’Estat espanyol en l’atac. L’actitud belicistad’Aznar el fa còmplice i coresponsalbe de totes les morts d’innocents que es puguin succeir a Iraq. Caldrà que tingui unes espatlles ben amples per carregar el pes de la consciència sobre elles de milers de morts!!!

També vull fer-me ressó de la iniciativa d’un periodista americà, Chistropher Allbitron, que vol anar a Iraq, al territori control•lat pels kurds, per enviar informació sobre el conflicte lliure de censures, sobre el terreny.

La família està de moda

La família un concepte tradicionalment de dretes està de moda avui tant en els partits de dretes com en els d’esquerra. Tots ells inclouen en els seu programes electorals diverses iniciatives d’ajut i suport a les famílies: ajuts a les famílies nombroses, ajuts a les famílies amb nens menors de 3 anys, adoptar polítiques que permetin la conciliació de la vida familiar i laboral.... .

Però no tots ells coincideixen en la definició de família, ja que mentre les posicions més conservadores conceben la família com aquella llar formada per una mare, un pare, fills i/o avis; en les posicions més progressistes –en les que jo comparteixo- el concepte de família avarca diferents accepcions: siguin aquestes monoparentals –pare o mare i fills; dos persones del mateix sexe; la família tradicional...-.

Malgrat tots coincidir que cal ajudar a la família no tots coincideixen en la seva definició.

Tallar la Diagonal

Resulta realment sospitós que la Delegació del Govern recomani no tallar la Diagonal en motiu de la Cadena Humana per Aturar la Guerra a l’Iraq, convocada per la Fundació per la Pau per demà dissabte, més enllà de 10 minuts argumentant que pot causar greus problemes de tràfic.

Dic sospitós perquè farà poc més d’un any que la Diagonal fou tancada i cercada literalment durant pràcticament 3 o 4 dies, en motiu de la Cimera de Caps d’Estat de la UE celebrada a Barcelona, i aleshores els problemes de tràfic no van ser considerats importants per la mateixa Delegació del Govern. No serà que preferirien que la Cadena per la Pau no es realitzés??!!

La Generalitat localitza 54 foses de la Guerra Civil espanyola a Catalunya

La localització de les foses posa de manifest, si existia algun dubte encara per algú, que la repressió franquista existí i que es dugué a terme de forma orquestrada per les forces falangistes per eliminar tota futura oposició i resistència.

Avui és un fet de justícia històrica recuperar la memòria d’aquells que foren afussellats i obligats a morir en l’oblit.

Deixar enrere la impaciència

La impaciència sempre és mala consellera us ho dic per experiència. Estic cursant un MBA –Mestratge en Administració i Direcció d’Empreses- a distància i diguem-ne que la planificació de l’estudi no ha estat el meu fort.

El fet és que el passat cap de setmana vaig tancar-me per fer els exercicis pendents amb un resultat força decebedor. Passats uns dies i feta una nova rellegida amb serenitat sembla que l’ofuscació dóna de nou pas a la clarividència. Desitgeu-me sort i que no sigui presa de la impaciència. I recordeu quan tinguis pressa deixar enrere la impaciència.

Gràcies Rosa i Jordi
Diumenge (9 de març) la Susana i jo vam assistir a la matinal i/o curset prematrimonial que organitza la Parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat a totes aquelles parelles que han decidit casar-se per l'Església. Com podeu imaginar em caso amb la Susana la meva xicota de tota la vida després de: 8 anys sortint plegats i, dos anys i mig de convivència.

El fet és que el que a priori havia de ser un pur tràmit, esdevingué en un diumenge memorable gràcies al bon fer de les parelles de la Parròquia encarregades de dirigir la matinal. Per elles i en especial per la Rosa i el Jordi dedico aquest sincer agraïment.

Fou una jornada en la que vam parlar de temes relacionats amb la parella, el fills, la fe i la sexualitat fugint dels dogmatismes de la doctrina oficial de l’Església. I personalment, m’ha fet sentir de nou proper amb l’Església si més no amb l’Església de peu pla aquella que està al costat de la gent. He sentit de nou que compartim uns valors, ara cal que la Cúria Eclesiàstica també s’apropi al poble.

Recuperem la memòria
La transició democràtica espanyola es construí des del silenci i la renuncia a jutjar el nostre passat més recent, en pro d’evitar obrir velles ferides no tancades que impossibilitessin avançar pel camí de la democràcia.

Passats més de vint-i-cinc anys i amb una democràcia consolidada, potser ha arribat el moment de recuperar la memòria d’aquells que van ser víctimes de la repressió franquista. Per això, trobo molt lloable i necessari reportatges com l’emès ahir per 30 minuts a TV3 en el que es busca recuperar la memòria d’aquells civils i militars que foren afusellats, enterrats en fosses comunes i obligats a ser oblidats per la dictadura franquista. Només així serà possible tancar velles ferides per sempre i permetre a aquells que van perdre pares, fills, germans, marits... descansar amb PAU.

Carrers asfaltats, grans inauguracions... any electoral
Aquest breu axioma en el món de la política és infal·lible. Ahir passejava pel meu poble, Sant Feliu de Llobregat, i vaig comprovar com la brigada municipal estava a ple rendiment asfaltant i arrenjant, a corre-cuita, aquells carrers que han estat malmesos i oblidats durant la resta de legistalura. Ah, també s'inaugurava ahir un nou auditori i escola de música al remodelat Palau Falguera. És evident que aquestes presses tenen una explicació: el 25 de maig vinent hi ha eleccions municipals.

Boicot a la Llet Pascual

Fa dies que és notícia el boicot de Llet Pascual als productors de llet catalans. Davant d'aquesta iniciativa nosaltres no ens hem de quedar plegats de mans, ans al contrari. Us animo a solidaritzar-vos amb els productors de llet catalans i no comprar cap producte de la marca Pascual fins que no reconsiderin la seva postura.

Tot seguit us passo el text d'un missatge que corre per la xarx@ i us animo a fer-ne ressó als vostres amics i coneguts:

BOICOT "Leche Pascual"!

Com ja sabreu per les notícies, Leche Pascual vol boicotejar als Productors de llet catalans. O sigui, que no comprarà ni un sol litre de llet procedent de Catalunya.

Per què? Perquè la Generalitat ha criticat la llei que per procediment d'urgència ha tramitat el Govern Espanyol per equiparar els iogurs pasteuritzats amb els naturals. Finalment la marca PASCUAL s'ha sortit amb la seva, ha aconseguit que el seu producte làctic li puguin dir iogurt. Realment els postres làctics PACUAL no son iogurts, ja que els "bitxets" beneficiosos que porta el iogurt els han eliminat amb un xoc tèrmic. Per això no s'han de guardar a la nevera. Tots els efectes beneficiosos dels iogurts tenen, en aquest tipus de producte no només no hi son sinó que, a més, tenen moltes menys vitamines.

Quins interessos tindrà el govern del PP en l'empresa Hermanos Pascual per prendre aquesta decisió, clarament beneficiosa per dita empresa?

Doncs bé, si PASCUAL FA BOICOT A CATALUNYA, CATALUNYA HA DE FER BOICOT ALS PRODUCTES PASCUAL. AIXÍ QUE T'ANIMEM A NO COMPRAR CAP PRODUCTE DE LA MARCA PASCUAL FINS QUE RECTIFIQUIN.

(Leche PASCUAL, empresa de Valladolid, es propietat d'un company de classe del president Jose Mª Aznar. Qué curiós, en aquella classe hi havia un munt de gent que ha fet sort en la vida. Us sona Vilallonga?)

Més informació:
1) Sabíeu que el 90 % del iogurts (reals, no els de Pascual) es fan a Catalunya?

2) Llista de productes Pascual a evitar:
- Agua mineral Bezoya
- Agua del valle de Cardó (hi ha una planta d´embotellament)
- Zambra
- Sucs Zumosol
- Cereals per esmorzar Pascual
- Llet, nata, biofruits, mantega, postres i desnatats Pascual
- A més, mejar per animals de companyia: forzacan,Duke, forzacat, Pascan i Pascat
- I finalment, menjar per bestiar de granja.

SI US PLAU REENVIEU AQUEST MISSATGE, ÉS MOLT IMPORTANT TENIR UNA MICA D'AMOR PROPI I FER SABER A TOTHOM QUE ELS CATALANS NO ENS DEIXEM TREPITJAR

Quina porta obre la clau d'ERC?

Una nova campanya encetada per la JERC, sota el títol "Tu tens la clau", m'ha fet pensar sobre la necessitat que ERC es pronunciï sobre la seva intenció de pactes post-electorals.

Durant l'actual legislatura ERC s'ha aixoplugat sota el paraigua còmode i confortable de l'equidistància que li està suposant, segons indiquen les enquestes -les vertaderes-, uns importants rèdits electorals. Malgrat tot, aquest exitós concepte té una data de caducitat pròxima: octubre 2003 amb les celebracions de les eleccions al Parlament de Catalunya.

A ningú no se'ns escapa que ERC serà clau en l'elecció del futur President de la Generalitat de Catalunya i haurà de triar entre supeditar l'eix nacional donant pas un pacte d'esquerres (PSC, ERC i IC-V), o bé apostar per un govern nacionalista a l'estil del País Basc amb Convergència i Unió.

Com a elector vull demanar a ERC que posi les cartes damunt la taula i abandoni l'equidistància per explicar-nos clarament i sense embuts quines característiques ha de tenir el pany per a què la clau funcioni i per quina porta aposten.

Enquestes falses

Dissabte (2 de març del 2003) sortia a la llum pública una nova polèmica: el cas de les enquestes falses. Segons sembla Convergència i Unió va filtrar una enquesta amb resultats favorables a la Federació que ha resultat ser falsa.

Aquesta ha estat una greu patinada de Convergència i Unió ja que la posa en l'ull de l'huracà de la polèmica política i, el que és més greu li pot suposar una manca de credibilitat important davant la premsa i els electors.